L'
imperi de l'apariència mos esclavitza
espentant-nos a perseguir sense fi
una falsa perfecció
ELS TRASTORNS DE
LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
|
Quan
parlem de trastorns de la conducta alimentària (TCA) ens referim
fonamentalment a l'anorèxia,
la bulímia, la ingesta
compulsiva i altres no especificats. Aquests trastorns són
problemes de salut que es manifesten com alteracions cridaneres en els hàbits
relacionats en el menjar, i que de vegades, sense tractament
adequat, poden posar en perill
a les persones que els pateixen.
|
L'Organització
Mundial de la Salut ha classificat l'anorèxia i la
bulímia com a trastorns
mentals i del comportament. Aquests trastorns s'inicien molt
subtilment, i poden passar desapercebuts al principi.
|
Les
persones en anorèxia i bulímia comparteixen una preocupació excessiva per no
engrossar. El menjar es converteix en l'eix central de les seues
vides, desatenent progressivament la resta de les seves
il·lusions, desitjos i esperances.
|
En els trastorns de la conducta
alimentària el problema no és només
l'alimentació, sinó la
manera en què la persona es percep a si mateixa.
És a dir, es tracta d'un problema de salut mental en greus
conseqüències físiques i psicològiques que
té tractament i que cal intentar prevenir.
|
La pubertat i l'adolescència
són períodes d'especial risc, ja que en aquest
moment el nostre cos experimenta canvis molt importants i al mateix
temps busquem els nostres propis valors. En la busca d'aquesta
identitat, es topa sovint en una sèrie de condicionants socials i culturals
que influeixen negativament en el desenrollament de la malaltia.
|
|
|
L'anorèxia:
|
L'anorèxia
nerviosa es caracteritza per una por
exagerada a engrossar i per una distorsió de la
pròpia imatge corporal. Les persones que la pateixen es veuen i
se senten grosses encara que no siga veritat. Sol manifestar-se entre
els 12 i els 18 anys, en comportaments com menjar cada vegada menys, fer exercici
físic intens en l'única idea d'aprimar, vomitar a
propòsit i/o utilitzar laxants i altres fàrmacs
per perdre pes.
|
Com
a conseqüència, es produeix un aprimament excessiu en
repercussions com la retirada de la regla, caiguda progressiva del
pèl o sequedat en la pell. En fases més avançades
pot derivar cap a un quadre de desnutrició, que posa en perill greument la salut per
problemes de cor i circulació, desequilibris hormonals severs,
etc.
|
La bulímia:
|
A la
bulímia, que sorgeix entre els 16 i els 25 anys, hi ha a
més un sentiment de pèrdua
de control sobre el menjar. Com a conseqüència,
són característics les ataquinades
compulsives seguits de comportaments anorèxics en un intent de
contrarestar lo menjat.
|
A
causa d'aquest descontrol, el pes pot ser que siga normal o fins i tot
una mica elevat. A més, tot això els produeix una gran
vergonya i culpabilitat, de manera que solen mantenirlo en secret. Tots
dos factors fan que la bulímia siga més difícil de detectar.
|
No
obstant això, les seues conseqüències són
també problemàtiques: esgotament físic i
intel.lectual, alteracions gàstriques i esofàgiques,
pèrdua de dents, i posteriorment rampes musculars,
arítmies cardíaques, vòmits hemorràgics,
etc.
|
|
