|
|
  |
|
|
ASSOCIACIÓ VALENCIANA CONTRA
L'ANORÈXIA I LA BULÍMIA
|
|
|
|
|
|
Si...
- ...tens por a menjar, o...
- ...has perdut per complet la gana, o...
- ...penses contínuament en el menjar,
o...
- ...temes perdre el control en el menjar,
o...
- ...tens pànic a engrossar, o...
- ...no n'hi ha manera de que t'agrades, te
poses lo que te poses, i...
- ...te sents culpable per això...
|
|
...llavors:
No
penses que tot està perdut. Només en proposarte-lo de
veritat, és a la teua mà solucionar-lo.
No eres
l'única (o l'únic), ja ho saps.
Però
potser no saps que no estàs sola i que en AVALCAB te comprenem,
t'escoltem i te podem ajudar més del que imagines.
Ací te
volem per lo que eres, no pel que peses.
|
Si eres un
familiar:
|
Comprendre
és lo fonamental en una situació complexa com aquesta.
Cal posar-se en la pell del pacient. El "TU NO ENTENS COM ME SENT"
comporta:
- Distanciamient emocional.
- Augment de la tensió.
- Tancament de canals de comunicació.
- Malentesos i interpretacions errònies.
- Dificultats en l'ajuda.
En comprendre i sentir-se comprès, es
comença a comunicar. Comprendre promou:
- Facilitar la relació (rebaixa tensions,
augmenta la comunicació ...)
- Possibilitar estratègies efectives per
resoldre els problemes.
Comunicar l'experiència interna és el
resultat final d'un procés de llarga duració.
Mentrestant, el pacient viu diferents experiències que en
freqüència no pot comunicar. Això fa que se trenquen
les relacions quotidianes en la família:
|
|
- En vivències emocionals intenses, doloroses i
contradictòries.
- En estratègies inefectives o contraproduents.
- Interpretacions errònies, impotència,
desesperació...
- Culpa per les pròpies emocions, tensions en
la parella i entre germans.
- Finalment, obcecació, despreocupació,
enfrontament.
La TV, el cinema, les revistes, la publicitat tendeixen
a identificar èxit, bellesa i acceptació amb els cossos
prims. Així, introdueixen a molts adolescents en problemes
d'inseguretat o confiança propis de l'edat a obsessionar-se per
aconseguir aquest cos esquàlid que se'ns ven com a model de
perfecció.
En els països desenvolupats, el 80% de les dones ha estat alguna
vegada a dieta, i és que en la societat actual se'ns bombardeja
contínuament en la idea que la primesa és moda, que en un
cos esvelt obtindrem l'èxit.
"El primer problema
alimentari de la humanitat és la fam. El segon, l'obesitat. El
tercer, les dietes."
--Sven Hassen,
ex-director del Programa d'Aliments de les Nacions Unides.
|
Prevenir
és el millor medicament. Algunes claus per defensar-nos de
l'anorèxia i la bulímia abans que arriben a ser un
problema podrien ser:
- Que la publicitat i l'estereotip que se'ns proposa
no soscave nostra autoestima ni la seguretat en nosaltres mateixos.
- Consultar en un especialista abans d'iniciar una
dieta, sobretot si s'està en fase de creixement o desenrollament.
- Anar al metge quan se detecte una pèrdua
desproporcionada de pes.
- Demanar ajuda psicològica per al pacient i
per a la família. Els trastorns de l'alimentació
són psicològics, la part física és
només un efecte.
- Menjant sa i fent exercici de forma adequada,
permetràs al teu cos mantenir-se en el pes que necessita.
|
Una
vegada ja
tenim el problema a casa, encara podem prendre mesures per
reduir la seua perillositat:
- Hem d'aprendre a valorar la companyia i les opinions
del pacient, coma o no coma.
- S'ha d'evitar qualsevol classe d'enfrontament o
obsessió entorn del tema del menjar.
- Cal buscar ajuda professional i perseverar encara
que no s'obtinguen resultats immediats.
- És bo llegir i formar-se sobre aquests
problemes per a comprendre'ls millor, però sense suplantar
l'especialista.
- Convé assimilar que els TCA no només
afecten el pacient, sinó també a les persones que
l'envolten.
- És una malaltia que es cura si es posen els
mitjans adequats.
- És una oportunitat per a pares, familiars i
amics de compartir la seua solidaritat.
- Recordeu que encara que les recaigudes són
freqüents, el 70% dels pacients acaben curant-se.
- Tenir en compte que un dels problemes d'aquesta
malaltia és que dóna al pacient seguretat i estabilitat,
encara que siguen patològiques.
Recorda:
l'anorèxia i la bulímia es poden prevenir, i també
es poden curar.
|
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTES I
MALALTS EN TRASTORNS ALIMENTARIS
c/ Lleida, 12 - 8ª · 46009 València ·
Telèfons 96 346 2120 - 629 639 182
www.valencia.avalcab.org
|
